Lletres

Més enllà
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Dilatam esclats de temps al ritme d’una cançó
Sonen focs artificials, molt prop de Mart
Dibuixant un cel estrany, transformant l’espai,
Ones gravitacionals en dispersió
Ets origen i destí, un camí i dos sentits
Que no mori el desig, fugim d’aquí
Allà on no mos pugui trobar ningú
Més enllà de l’híper-espai
Deixa’m creure en una altra realitat
Fes-me veure que tornaràs a tremolar
Deixa’m creure en una altra realitat
On mos estimam sense saber mai com acabar
Obri els ulls, que viatjarem més ràpid que la llum
Vorem planetes més grossos que Saturn
Perdrem de vista colònies espacials
Més enllà de l’híper-espai
Deixa’m creure…

Melodrama
Lletra: Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Un desastre absolut és molt més divertit
Si fa falta, un altre drama i s’arma l’embolic
És tan sovint, és tan normal que em pareix raonable
Està assumit, i si no hi és pareix que ho trob en falta
Som addicte al melodrama, acabaré avorrit o com una puta cabra
Som addicte al melodrama, acabaré fatal…
Un desastre absolut és més entretingut
i quant més risc i més perill, més m’agrada
Està assumit, i si no hi és pareix que ho trob en falta
Som addicte al melodrama…

Òrbites Concèntriques
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Allò que em vares dir se’m va quedar gravat i no me’n sé olvidar
Si alteres el passat canvies el futur
Tan lluny, orbitam un mateix centre
tu i jo i ses voltes que mos queden
Tan lluny, orbitam un mateix centre
tu i jo i sa quarta dimensió
Si et dic la veritat, només faig vore que sé on vaig
Si alteres el passat canvies el futur
Tan lluny…
Matèria i antimatèria, un forat negre,
un nou big bang en contracció o expansió infinita
Tan lluny…
Som òrbites concèntriques, som òrbites concèntriques

Ningú riu com tu
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
M’he despert al teu llit, no volia i aquí estic
Tu ets un imant, jo un ferro oxidat
Ara lluny, ara enganxats
Per molt que ho intenti no puc canviar
Sempre ressones dins el meu cap
Entre cançons i llums de colors
Em poses la mà dins els meus calçons
I així no puc pensar
I sortiré de nit, pensant que demà ho faré millor
Puc ser bon al·lot mentres tu no siguis gaire prop
Un raig de llum, és un nou matí, obro un ull i ja t’he vist
Què ha passat? Ja m’he liat,
Altra volta enganxat
Per molt que ho intenti…
Ningú riu com tu quan em fas la punyeta
Ningú fa més mal amb tanta delicadesa
Ningú riu com tu
I sortiré de nit…

Un instant
Lletra: Joan Torres / Música: Quin Delibat!
La garrideia fa al·lero a la plaça, juguen amb l’aigua que surt de la font
la colla de güeles de lluny se’ls mira, fan esglais quan les esquitxen
I ‘gol!’ crida algú, que escolta el Barça a tot volum
I tu de mentres t’aixeques del banc
i dius que te’n vas i que no tornaràs
dius que te’n vas i no tornaràs!
I està tan a prop i a la volta tan lluny
s’escapa entre els dits quan tanques els punys
només un instant, la felicitat és només un instant
Un so dissonant, una passa endavant
només un instant, la felicitat és només un instant
Pantalla en negre i cap vibració, Tinder Premium com a solució
de mil amors, no me’n queda ni un, de mil errors no n’he après de ningun
Intermediaris innecessaris, secrets d’estat revelats als diaris
i en portada la meua cara, retratada i desenfocada,
retratada i desenfocada
I està tan a prop…

Pols estel·lar
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
A les dos seran les tres, petits viatges que feim en es temps
Fa només un instant seies aquí, rient, era tot tan senzill
com passejar de la mà per Ses Salines un matí d’abril
Entre savines i vent, mos creiem tan forts com les arrels
I avui la lluna em recorda a tu, és un punt i seguit, la foscor i la llum
Feim camí enganyats pel destí. Si prenc distància és per estimar-te i no oblidar-te
Com el mite de les constel·lacions,
el nostre amor és un puja-i-baixa d’emocions
Tens la força d’un estel desbocat
Que creua l’univers i plora pols estel·lar
No desesperis, encara queda temps
per somiar desperts i vore-ho tot diferent
I potser algun dia mos tornam a refer,
i travessem el cel fins que mos cremi la pell
Mai hagués imaginat estar cap-per-avall, confiats a la sort de l’espai sideral
I qui sap si demà els planetes diran que ja estan preparats per girar junts i alineats
Com el mite de les constel·lacions…

Platja perduda
Poema de Marià Villangómez / Musicat per Joan Torres i Jordi Cardona
La mar, festiva i tèbia, com el dia que nasqué Venus,
o com quan fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia
Vella feina tempta l’alegria d’unes joves pageses,
que es desfan de roba, en una platja que al costat
té un bosc ardent on l’ull golut espia.
Se’n veu una aixecant el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
despullada, lliure el pit!
(repeteix i amplia amb:)
El sexe ombrós com una flama,
i es sent després que xisclen,
com per joc, quan el cinyell marí mulla el seu foc.

Fum i espurnes
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Quedar-se a mitges és quedar-se en res
Creure’s els mites i no allò que veus
Jo seguiré saltant encara que sigui al buit
Jo seguiré ballant sigui o no amb tu
Prop del foc, el crem i la calor
Fum i espurnes s’escapen al cel
Prop del teu foc
Vist i no vist, com el sou d’un mes
Per més que intentis no l’estirarem
Si t’ho repenses no et decidiràs
I amb tantes voltes m’estàs marejant
Prop del foc…
Som el so d’un crit, el cor fora del pit
la sang m’està bullint… ara té sentit
Prop del foc…

Descompte de resident
Lletra: Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Descompte de resident a una illa de ciment
Certifica que no tens es cor allà on tens els peus
Vas i vens, vas i vens, i as final no saps ni on ets
Vas i vens, vas i vens, i as final no saps qui ets, ni què t’estimes ser
Descompte de resident a una illa de ciment
Certifica que enyores tot allò que ja no tens
Vas i vens, vas i vens, i as final no saps ni on ets
Vas i vens, vas i vens, i as final no saps qui ets, ni què t’estimes ser
Revolucions de mitja tarda, no n’has de tenir cap por
Filosofia intensiva fins a perdre la raó
I vendrem les espardenyes per poder comprar patins
No importa allà on anem, sinó ser-hi els primers!

Ei, Mariano!
Lletra: Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Ei, Mariano, tu no falles mai
Ei, Mariano, tu sempre hi ets
Vas de heavy, però tots sabem
que en el fons t’agrada la merda que feim
Vens a més concerts que la meua al.lota!
Ei, Mariano, com és que vens tant?
Ei, Mariano, això ha de ser dolent
Et saps les lletres millor que el cantant
i això que jo les tinc aquí davant,
però no hi ha manera…
Vens a més concerts que la meua al.lota!

Fora de context
Lletra: Joan Torres / Música: Quin Delibat!
A qui no agrada una bona història, i fer veure que creiem que és veritat?
i provar si la màgia s’estira? i forçar una casualitat?
Tu parles mentres dorms i jo no entenc què dius
però sé què vols, i sé que no és aquí
Som lliures en secret, fora de context no pareix mentira,
fora de context, si no sabés com files
Un peu dins i un altre fora, un reflex sense un mirall
una mirada que no mira, una porta sense pany
Som lliures en secret, fora de context no pareix mentira,
I si tu te’n vols anar, no et posis a riure
i si tu te’n vols anar, tots dos serem lliures

Hem de parlar
Lletra: Jordi Cardona i Joan Torres / Música: Quin Delibat!
Hem de parlar, ja pots tremolar, qui mos ha vist i qui mos veu
Si veníem amb el cor partit de casa, per què rompre’l més?
M’és igual allò que diuen, serem diferents…
10 minuts de poesia al dia, no és tant demanar
Una rialla, una mirada amable, i estarem salvats
Vine cap aquí que hem de parlar, parlar de remeis
Diuen que l’amor només dura un temps, jo no m’ho crec
Els altres riuen quan mos són al davant, per darrera mos volen matar
el ganivet sempre ben esmolat i la llengua enverinant
Però els dos som molt més forts que el món sencer
Per més que intentin no podran fer-hi res, pobres desgraciats
Vine cap aquí que escoltarem es discos que em vas regalar
Diuen que l’amor només dura un temps, ja en vaig ben fart

 

Destapa’t que fa fred
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Deixa-ho tot i baixa amb mi as carrer, que li donin si fora fa tant de fred
En que s’estiu mai arribi farem com si no fos una nit d’hivern
No això no serà una nit d’hivern
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
Vine amb mi ara que acaba es dia, sé d’un lloc on no hi passa ningú
tan gros com sa Plaça dels Raïms. Aquí tot serà com naltros vulguem
aquí tot serà com naltros vulguem
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
S’hi està bé, no sé s’hora, què més dóna és diumenge, o dimecres, jo no ho sé
ni tampoc és que ho vulgui saber
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
Deixa-ho tot i baixa amb mi as carrer, que li donin si fora fa tant de fred
En que s’estiu mai arribi farem com si no fos una nit d’hivern…

S’home de s’habitació
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
S’home de s’habitació si ve, si ve i mos troba aquí enterra a els dos tirats
Com hi hem arribat, no ho sé, i tu que ho saps?
Corre que encara mos hi enganxaran!
Oh, tot passa tan de pressa… Com pot ser?
Tot em dóna voltes… dius que no recordes…
Mai tens ses respostes… no tenim res clar
S’home de s’habitació si ve mos farà comptes per tot lo que hem fet malbé
Naltros no volíem, això t’ho puc jurar. Calla i corre si te’n vols lliurar!
Oh, tot passa tan de pressa
Com pot ser? com pot ser?
Tot em dóna voltes… dius que no recordes…
Mai tens ses respostes… no ho veig mica clar
I n’Ennio Maricone… ell tampoc recorda… ell no té respostes
Perquè sempre va molt gat
Tot em dóna voltes…Dius que no recordes…
Recorda ses voltes, recorda… ja no tenc respostes.No em queden respostes!
On han anat? On putes estam? I ja no ho veig mica clar
Ja no ho veig, ja no ho veig
Ja no ho veig mica clar

Ulls Tancats
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Luis Escriche, Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Torna’m-ho a dir, com dius que et dius? Parla més fort que no t’he sentit
Parla fort, fes un crit! Obri es ulls i mira què tenc dins
No sé on som i tu no ets d’aquí. Estic confús i estic feliç
Fes un bot dalt des llit, tanca es ulls i salta a un nou matí
Tanc es ulls i estic perdut, tanc es ulls i et trob a tu
Plou a ses muntanyes i aquí avall hi fa un ruixim
I si és un somni deixa’l seguir
I si és un somni no en vull sortir
I si ets un somni que no acabi aquí, no, que jo vull seguir

Nemun de festa
Lletra: Jaume Alberti, Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Ei, escolta com criden, avui comencen ses nits que sempre has volgut tenir
Sé que fa temps que només preguntes on pots estar millor que aquí amb jo
Jo sé que enlloc, tu també ho saps que això sempre acaba sent un delibat
Ja no en parlis. Posa’t a riure. Nem a saltar i a cantar
Lalalalalala….
Ei, guarda’t ses preses, encara no és s’hora. Treu-te des cap el que t’està atormentant
Nemun de festa i quan s’acabi vine a casa i pujarem al terrat
Junts vorem com surt es sol, com comença un dia nou
Ara no hi pensis, posa’t a riure. Nem a saltar i a cantar
Lalalalalala…

Scarlett
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Oh Scarlett, érem una parella genial
érem es dos tan feliços, només teníem tretze anys.
I ja veus que no estava per mirar-me coses com sa personalitat
Tenies encara es pits petits i jo et vaig deixar
Sempre em surt tot del revés, faig i llavor he de desfer
Juc apostes cegues i no, no em solen sortir bé
Estic perdut i no entenc per què som tan impacient
jo ho voldria tot i tot es queda en res
Oh Scarlett, avui ses coses són ben diferents
Ara tot et va tan bé, ets tan guapa i tens diners i jo,
que per fi he madurat, he aprés lo què és important
ara voldria anar amb tu de sa mà
anar per Hollywood passejant amunt i avall
Sempre em surt tot del revés, faig i llavor he de desfer
Juc apostes cegues i no, no em solen sortir bé
Estic perdut i no entenc per què som tan impacient
jo ho voldria tot i tot es queda en res

Joc brut
Lletra: Jaume Alberti, Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona, Luis Escriche
M’esperc des de fa tant temps que ja no sé ni per què
A lo millor ja es hora que comencis a dir
Però jo, jo no vull, després de tot això
no voldria tornar a dormir mai més tot sol
No em miris així que si que si fos per jo aquí s’aclareix tot
Ara si, ara no, això no ho entén ningú
Ara si, ara no, quan s’acabarà es teu joc?
Ara si, ara no, ara si, ara no, ara si, ara no,
Estic fart de jugar al teu joc
M’esperc des de fa tant que ja no em ve d’un ratet
Quina falta mos fa saber si té algun sentit
No em miris així que si fos per jo aquí s’aclareix tot
Ara si, ara no, això no ho entén ningú
Ara si, ara no, quan s’acabarà es teu joc?
Ara si, ara no, ara si, ara no, ara si, ara no,
Estic fart de jugar al teu joc

Tot i més
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona, Luis Escriche
Davall sa pell hi amagues un secret. De tant a prop sa por fa bona olor i sé
que jo tampoc t’he fet es cas que m’has demanat. I sé que tu em vendries per un abraç
Vull que m’ho diguis a mi, vull que m’ho diguis a mi, vull que m’ho donis tot, tot, tot a mi
i vull que siguis per mi i vull que diguis que si i vull que siguis tota per mi
Dóna-m’ho tot, dóna-m’ho tot, amb un grapat mai en tenc prou
dóna-me’n més, dóna-me’n més, dóna-m’ho tot tot tot i més
Algú amb més seny no hauria fet, però jo no en tenc i a voltes me perd
Ballant tota sa nit els enganyaràs a tots però no a mi
Davall de sa pell hi amagues un secret
Vull que m’ho diguis a mi, vull que m’ho diguis a mi, vull que m’ho donis tot, tot, tot a mi
I vull que siguis per mi i vull que diguis que si i vull que siguis tota per mi
Dóna-m’ho tot, dóna-m’ho tot, amb un grapat mai en tenc prou
Dóna-me’n més, dóna-me’n més, dóna-m’ho tot tot tot i més

Color de mar
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
T’has tenyit el cor de blau perquè dugui olor de mar
Per deixar-me un gust salat cada volta que te’n vas
M’has fet creure en es poetes que s’inventen veritats
Sé que omples ses maletes amb es dies soleiats
Uh lala, uh lala, t’has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d’aprendre a nedar
Des llençols que hi havia al llit n’has cosit un nou vestit
I si somic com el llueixes em despert gelat pel matí
Passaré per alt i seguiré dissimulant, però
Sé que omplis ses maletes amb es dies soleiats
Es meus dies soleiats
Uh lala, uh lala, t’has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d’aprendre a nedar

No tornaré
Lletra: Lletra: Jaume Alberti / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Tots es pot ser que em vas regalar ara fan mal.
Mai arribarem a trobar qui va fallar.
M’agradaria poder oblidar lo que mos hem fet,
Però ja no ets el món que vas ser… no tornaré…
I encara no puc evitar
seguir-te a somiant
No se viure sense sa teua mel…
Creies que sempre em podries guanyar, però no veus
Que es teus pot ser no serveixen més,
No tornaré… et dic que, no hi tornaré…
I encara no puc evitar
seguir-te a somiant
No se viure sense sa teua mel…
I encara no puc evitar, però no tornaré, però no tornaré.

Es fantasma funky
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona, Joan Torres Cejudo
És un fantasma funky, un esperit del passat. Vivia als anys 70, es ritme el va atrapar
Entrava per ses discos amb un abric de brillants. Ara només li queda una lluentor espectral
I sempre el ronden bruixes amb un vestit molt, molt curt
Li diuen “fantasma vine, que t’ensenyaré un conjur”
I ses parets les travessa i quan vol desapareix
es manifesta en una festa però a ses fotos no se’l veu
Quan ell surt a ballar tothom es queda espantat, es seu ritme no es pot explicar
Un llençol que es mou de festa, una ànima fugaç… tremola si el sents ulular i cantar
Quina por quan apareix flotant per l’aire. D’aquí a allà ell va ballant, no pot parar
Duu una condemna per escoltar massa es Bee Gees, eternament de festa ha de seguir
Quan ell surt a ballar tothom es queda espantat, es seu ritme no es pot explicar
Un llençol que es mou de festa, una ànima fugaç… tremola si el sents ulular i cantar

Ara o mai
Lletra i música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Per què no vens? Ja saps que res no és etern,
per quan te’n dones compte ha passat un any sencer.
Prepara ses maletes, que ja t’estic esperant, és ara o mai, i vull que siguis en es meu costat.
Imaginc es teu reflex en es estanys, aigua estancada, que no té enlloc on anar…
Recordes aquell bar, just enmig de Sant Francesc?
Anem-hi a esmorzar i a vorer els flamencs
I a l’horitzó comença la fi del món i amb una mica de sort mos estimarem cap al sol post
I en fer-se fosc perdrem tota sa por i cremarem allò que mos va prendre sa il·lusió
Serem lliures per enlairar-nos si confies una volta més en jo.
Nedarem despulls de matinada, despertarem escabellats i ens en riurem.
Per què no vens? Ja saps que res no és etern, és ara o mai, i vull que siguis al meu costat.
Serem lliures per enlairar-nos si confies una volta més en jo.
Nedarem despulls de matinada, despertarem escabellats i ens en riurem.
I ses ferides siran s’origen d’un batec que ho comenci tot de nou.
És ara o mai… és ara o mai… és ara o mai, i vull que siguis al meu costat.

Para’m es peus
Lletra: Jaume Alberti, Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Digue’m com pot ser que només et trobi quan no t’estic buscant,
quan no hi ha cap més llum, i em vens a enlluernar.
Tremolc i em puja febre en vorer en es teus ulls
que no em penses deixar fugir, que no em puc resistir
Oh! Amunt i avall entre tanta gent, m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més. No me’n sé escapar i ja no hi ha remei…
I ja escolt de fons sa cançó que en es futur em retornarà tu,
em tornarà a fer viure aquest moment en que els cabells davant sa cara t’amaguen sa rialla
i sa teua mà m’agafa fort i no em puc resistir.
Oh! Amunt i avall entre tanta gent, m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més. No me’n sé escapar i ja no hi ha remei…
Para’m es peus, no esperis que jo hi posi es seny.

Com és que balles tan bé?
Lletra i música: Jordi Cardona, Joan Torres Ripoll
Una nit mos vam conèixer, dins un bar de Muntaner
i mirant-me fixament, tu em vares preguntar:
“D’on ets, si es pot saber? Com és que balles tan bé?”
Sí tu, que ets tan guapa i sensual, que m’agafes de sa mà,
i jo que som un tio normal que ha caigut al teu costat,
que et volia acompanyar fins sa llum des teu portal,
i de camí vàrem parlar i mos vàrem deixar emportar.
Quan mos vàrem despedir, els dos vàrem dir que sí,
que s’havia de repetir, no mos podem resistir…
Que somiïs ben polit, jo et regalaré un vestit,
I els dos passarem per Diagonal, ben mudats i conjuntats
I a s’Starbucks més proper pararem a fer es cafè.
I a s’orella et cantaré algun clàssic brasiler,
encara que no sé portuguès, si d’això… m’ho inventaré.
Un plaer haver-te conegut, esperc haver-te convençut,
No t’espantis, no t’amoïnis, que jo venc de bona fe.
I si vols t’ensenyaré que no som tan diferents,
també m’agraden ses disfresses i ses fruites tropicals…
I baixarem Rambles avall, fins la vora de la mar,
Se’t veu espectacular, saps que et trobaré a faltar?
Quin vestit tan impactant! Se’t veu tan dolça i elegant,
Saps que et trobaré a faltar si no mos veim demà?
Sí tu, que ets tan guapa i sensual, que m’agafes de sa mà…

Només es temps
Lletra: Joan Torres Ripoll / Música: Joan Torres Ripoll, Jordi Cardona
Ses carícies t’han deixat tots els dits plens de rovell,
ja no et sé donar res més i et promet que ho intent.
Ha canviat es color com un bosc en tardor i d’estar sempre igual ara mos ve de nou.
Què hem de fer per acabar i no haver de patir-hi més?
Si encara mos miram i per un petit instant es torna a encendre aquell record de tu i jo.
I ara que hem hagut d’apagar es foc, vora els peus queden ses cendres,
que es vent remou, però només es temps se les pot endur.
Des teus ulls i galta avall regalima sa foscor,
que ha rajat fins fer bassal i mos hi hem negat.
I ara que som al fons i hi som els dos, i no se sent cap més remor,
què senzill és escoltar i què difícil és saber lo que dir
Si encara mos miram…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s